Història

En aquest temple destaquen dos aspectes per la singularitat de la seua profusió. D’una banda, l’elevat percentatge de pintura mural que presenta (tant exterior com interior), la qual es materialitza en un interessant ventall temàtic que abasta des dels artesanals estucats fins a complexes i elaborades composicions al fresc, passant per delicades i inusuals policromies externes.

I, d’altra banda, l’abundant i cridanera presència d’éssers angèlics (àngels, arcàngels, serafins, querubins…) que inunden tots i cadascun dels espais del recinte interior.

El temple que ara veiem està situat sobre una antiga mesquita mudèjar, la qual tenia el seu mur central orientat cap a la Meca. Amb el baptisme forçós de els mudèjars de l’any 1525 totes les mesquites valencianes van ser reconvertides en temples cristians; d’aquesta manera, l’any 1535 va ser erigida a Oliva la parròquia de Sant Roque per a atendre els “cristians nous”.

La nova parròquia va utilitzar com a temple l’edifici de l’antiga mesquita, la reconversió de la qual es va efectuar, en un primer moment, sense importants transformacions constructives, les quals arribarien unes dècades més tard: entre 1582 i 1603.

En el segle XIX es va prendre la decisió de construir un nou temple. Es van desmuntar les parts danyades de l’església antiga i van començar les obres de la nova, que conclou-rom en 1886.

Posteriorment (1958-60), es va alçar la torre del campanar 5,2 metres més.